Avui Mrs. Cloe s'ha posat el davantal i us porta una autèntica Bomba de Xocolata! Visiteu la Cuina de Cloe i poseu en pràctica aquesta recepta deliciosa i molt vistosa.
Bon Profit!
dimarts, 16 de desembre del 2014
dimecres, 3 de desembre del 2014
La Peppa Pig al món màgic de l'Aina!
L'Aina ja té 2 anys... una princeseta preciosa i divertida que volia un pastís de la Peppa Pig.
La seva mare em va dir que volia un pastís que la deixés amb la boca oberta, i dient:
"mama,... mira..."
De seguida, vaig pensar en basses de fang i la família Pig instal·lada a casa seva...
Però no m'acabava de fer el pes.
Fins que un dia, mentre em dutxava, la idea em va sorgir de cop i volta:
l'Aina necessitava màgia, necessitava princeses i colors llampants.
,... al cap i a la fi, només celebrem els 2 anys una vegada! ;P
Així, va sorgir la idea d'una Peppa a cavall entre princeses i fades, com un regal...
La Peppa estima la natura, així que l'havia de posar en un camp de flors, amb papallones brillants... però no podien ser flors simples, eren màgiques, flors amb centres de botons, i a sobre un paquet de regal que la Peppa ha fet aparèixer per art de màgia amb la seva vareta.
I què millor per celebrar els 2 anys que una fada padrina en forma de Peppa Pig, oi Aina?
Felicitats princesa, que siguis molt feliç...
Aniversari de l'Emma, una apassionada del Padel...
Quan la mare de l'Emma, que havia estat senyoreta de la meva nena a la Llar d'infants, em va demanar que li preparés un pastís pel seu quinzè aniversari, em vaig espantar molt!
No pas perquè la Montse em demanés quelcom de molt complicat, sinó perquè se'm va posar entre cella i cella que havia de fer una nina de fondant amb raqueta i que s'havia d'assemblar a l'Emma.
La meva primera nina de fondant en 3D.
Quins nervis!
La seva mare ja em va deixar clar que fer la nina no era cosa de vida o mort.
Si no podia, no passava rés.
Però em va fer tanta il·lusió tenir una excusa per modelar una personeta de fondant, que no em vaig poder resistir.
I aquest és el resultat!
Vam quedar que el pastís havia de ser de Taronja i Xocolata.
La massa tenia dues taronges naturals triturades i la crema era de Ganaxé de Xocolata Negra.
Per fer l'herba del camp de Padel, vaig optar per una Crema de Mantega amb gust a Poma Verda.
Vaig patir molt:
- Perquè tot arribés al seu lloc.
- Perquè l'Emma hi veiés el seu rellotge blau.
- Perquè identifiqués la samarreta rosa fúcsia.
- Perquè descobrís la seva faldilla negra amb el símbol blanc.
- Perquè les sabates li recordessin les seves bambes blaves que duia a una de les fotos que la seva mare em va passar...
La raqueta va ser cosa meva, perquè no vaig aconseguir cap foto d'ella, però la imaginació al poder!
Però si una cosa em va fer patir ( i sempre que faig un pastís em passa...),
gairebé més que saber que el pastís ha arribat sà i estalvi,
és el gust.
Els agradarà?
No serà sec?
No serà embafador?
No serà massa dens?
En tindran prou?....
Així que quan rebo un whatsaap quilomètric,
com el de la mare de l'Emma,
agraint-me l'esforç, amb adjectius com:
Espectacular,
Genial,
Una Passada,
Xulissim,
Bonissim (amb totes les lletres majúscules!), ...
t'infles com un Gall d'Indi!
I de cop, te n'adones que estaves aguantant la respiració mentre llegies el missatge,
patint fins a l'últim moment...
I de cop....
respires profundament,
t'emociones,
i un somriure profund se't dibuixa a la cara
i passes la resta del cap de setmana en un núvol.
Gràcies per confiar en què podia fer-ho, per mi ha estat un plaer inoblidable!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)